The blue man - 3

The moment came. The saxophonist took a long breath, curled his lips around the mouthpiece, compressed the diaphragm and… blew. The notes flew on their own but with a sense of unity. There was not a single superfluous one. Involved in an innocent game with the piano, the saxophone introduced the theme and passed it to the gentle guitar. When the sound of the guitar started to fade away, a voice made audible over the shouts of that happy people: “A lovestruck Romeo sings a streetsuss serenade…” A rebel tear ran down his face. It went down to his lips. It felt moist but sweet, a sort of brief kiss. Some other tears ventured to follow the itinerary of the pioneer and kissed his lips, too. He took his handkerchief from a pocket and got rid of them. He sighted. They loved that song.

He sat down and finished his meal while the voice gave way to the saxophone again. The sound of air going through the reed and the curved metal tube increased. The melody reminded him of how pretty she was. What he liked most of her were her light brown-coloured eyes. He was sure her tears were sweet like honey. Her red fleshy lips came to his mind. God! Hadn’t he longed for biting those strawberry-coloured lips? He imagined the softness of her skin on his… He opened the eyes and stood up. He put the dishes and the cutlery inside the dishwasher after throwing the leftovers. He had thought of buying a dog. He would have somebody to eat the food he threw away, then remembered he hated dogs. He cleaned the dishes and went back to the living room. Switched on the TV to switch it off five minutes later. There was nothing on it. Went to the bathroom and cleaned his teeth. While he put the pyjamas on, he found a note on his bed. It was the first line of the story he wanted to write. It said:

“Her piercing cry had woken up the whole neighbourhood. ”

The blue man got into the bed and switched off the light. He’d never felt so blue.

The blue man - 2

He put some water on a pot and started heating it. While water was heating, he opened the fridge, drank some milk straight from the bottle and picked up a package that contained pork chops. He put some butter in the frying pan and started cooking the chops. The water was boiling. He put the spaghettis on it and searched for a small glass recipient containing Bologhnese sauce. He took the cover off and put the recipient in the microwave oven. 15 minutes later, supper was ready. He opened the door of the small dark room, down the corridor, he used as a cellar. He switched on the feeble light that hung precariously from the roof of the “cellar” and took out a bottle of expensive red wine. It was a special day, he thought.

He put the dishes and cutlery in the table of the dining room. He light up two candles. He had always liked candlelight. He brought the meal to the table and muttered a thanksgiving. Today it was longer, it was a prayer. Yes, it was a special day. He had cooked her favourite, non-posh meal: chops and spaghetti with red wine. He stood up in front of the hi-fi and decided to switch on to another CD. It was the moment for their song. He opened the cabinet where he had all CDs and started looking for it. He found it, on the top part of the cabinet, between Billy Joel and Aretha Franklin. It was a life recording. Soon, a lot of anonymous voices filled the living room and threatened to do the same with the rest of the house. You could tell they were happy people by listening to their voices.

The blue man - 1

The blue man got home early from work. He was exhausted. It had been a long day and he needed a longer rest. He hadn’t gone to the pub with his friends. He was not in his best mood. He picked his suitcase and locked the car. He put the keys in his pocket and, while entering home, lighted a cigarette. He got in and bent to get his mail. Nothing new. Fast-food advertisements. Bills. The local newspaper. He switched on the light of the living room. It was getting dark. He sat on the sofa and took off his shoes. He wasted an hour watching a TV quiz so easy even him would have won, or so it looked like.

He got up and went to the kitchen. Switched on the hi-fi and put on a CD. He was very proud of the speakers he had put here and there in the house. You could hear John Lee Hooker all over the place. He put some water in the kettle. He loved tea. He drank about 7 cups a day. When the kettle began to whistle, the phone started ringing. He poured the tea on a cup and answered the phone. He liked cordless phones because he could use the phone anywhere in the house. He sat in a chair, next to the fridge, in his kitchen. The talk went over for 10 minutes. It was a friend. He invited him to her place. “I’m tired,” he muttered as an apology.

When you're gone

You can't help but noticing the sudden void inside you. Where there used to be love and happiness, there is sadness first and numbness later. It is a rather weird feeling, because when immersed in numbness you don't feel anything. You don't pity yourself, but neither do you rejoice when something works the way it was expected. You go back to your projects but without any hope or passion, and, complementarily, when they don't work you don't feel anger or frustration.
Your heart is like an arm gone numb. You want to think it is there, and you keep checking because you can't feel it. And, like the arm, if there is something which causes pain to it, you don't realise. Whether it gets hot, cold or it blows up doesn't matter anymore. Nothing matters anymore. Even loneliness doesn't bring back the phantoms of the past. Nothing cures it, not right now.
Suddenly you wake up feeling weird, it is as if minute ants were running up and down your organ which has gone numb. It starts to wake up. You feel pain, and love, and all emotions. But you can't help thinking that maybe it will be worse.
Human, you can't escape from feelings, you can't hide them under the mask of indiference, no one can. Not even you. One day, you'll glue the broken pieces of your heart together and it will work until it shudders and collapses again. That is the way that has always been. That is the way it will ever be.

L'escar(a)bat 6

Va baixar ràpidament del vehicle per a interessar-se per l’ocupant del cotxe de darrera. Ella sortia del seu cotxe en aquell mateix moment feta una fura. El cotxe de la noia havia impactat contra el seu i un altre vehicle hi havia xocat per darrera. Llavors es va adonar que la part del darrera del seu cotxe estava completament destrossada. Molt emprenyat, va continuar caminant contra la noia. Ella li va retreure que hagués frenat sense avisar i ell, gairebé perdent els estreps, li va recordar que s’ha de deixar una distància de seguretat entre cotxe i cotxe. Algú havia avisat a la guàrdia urbana, doncs després de la seva esbroncada a la noia, els guardes ja eren allà. Van fer un croquis de l’accident i van retirar els vehicles del mig del pas per a permetre la circulació. Ell tenia raó, li va dir un urbà, i la companyia d’assegurances de la noia li pagaria la reparació del cotxe si ella s’avenia a dir que era culpa seva, encara que el més probable és que anessin a judici perquè ella intentaria provar que la culpa era del cotxe que s’havia encastat contra el seu per darrera i, per culpa d’aquest conductor, ella havia impactat contra el primer cotxe. Es va tornar a mirar l’urbà, era el que poca estona abans gairebé li posa una multa. La noia i el conductor del cotxe que havia impactat contra el seu vehicle, un home força gran i alterat, seguien barallant-se. Els guardes van recomanar que fessin la declaració amistosa del que havia passat, cosa a la qual tant la noia com l’home gran es van negar. Ell va omplir el seu full d’incidències, els guardes li van dir que fes constar que tant la noia com l’home gran no el van voler signar i van afegir una reproducció del croquis de l’accident i la valoració del que creien que havia passat.

L'escar(a)bat (5)

En Ramon el va fer passar a una habitació força gran. Va pensar que abans de que el Ramon hi establís la seva consulta, aquell pis havia estat un habitatge i segurament l'habitació on el seu amic passava consulta havia estat el menjador. En Ramon li va preguntar com es trobava gairebé al mateix temps que ell li va preguntar què era aquella habitació abans de fer-hi la consulta. De manera mecànica, en Ramon li va dir que havia estat l'habitació de matrimoni i va repetir la pregunta. Va contestar dient que no s'acabava de trobar gaire bé, però que estava millor que al matí. Li va explicar tota la seqüència dels fets. Mentre ho feia, però, no parava gaire esment a les seves pròpies paraules, doncs estava intentant imaginar com havia estat moblada aquella habitació. Això, ràpidament s'en va adonar, era impossible, i es va concentrar en pensar com moblaria ell aquella habitació. Una frase del seu amic el va fer reaccionar. El metge, en Ramon, el Ramonet, pensava que s'havien de fer algunes proves per descartar possibles malalties. Es va alarmar i va preguntar què era. En Ramon el tranquil·litzà dient que segurament tot era normal i que el que li havia passat al matí era senzillament producte d'una baixada de tensió però, per si les mosques, havia decidit fer-li una analítica completa per descartar possibles complicacions. De bon grat s'hauria quedat a fer petar la xerrada amb el Ramonet, però la propera pacient ja havia entrat a la consulta mentres ell s'acomiadava. Quan sortia del pis va demanar a la secretaria hora per a fer-se les anàlisis. El dia següent havia de tornar a les vuit del matí, en dejú, i dirigir-se a la cambra del final del passadís. La del costat on el Ramon l'havia visitat, vaja. Va tancar la porta del pis i llavors va veure que a la placa de sota el timbre, a més a més de "Dr. Ramon Salinas, medicina general" hi havia dos noms més i el logotip d'un laboratori d'anàlisis.
Quan va haver sortit al carrer va donar una llambregada al rellotge. Eren gairebé les cinc. Tenia una hora de coll per a anar a la seva antiga casa i tornar abans que li caduqués el permís d'aparcament a la zona blava. En cinc minuts obria la porta del carrer del vell edifici. Esperant l'ascensor li van venir molts records de quan va arribar per primera vegada a l'edifici. Tot just s'acabava de comprar la casa, cosa que va fer gairebé el mateix dia que va signar el contracte indefinit a la feina. Va recordar que havia d'avisar el cap que el dia següent arribaria tard. Va parlar amb ell, li va dir que s'havia de fer unes anàlisis, el cap li va dir que no patís i van quedar que sobre les nou, més o menys, ell ja seria a la feina. El cap es va acomiadar amb un "millora't". Va desar el mòbil i just quan anava a entrar a l'ascensor el va tornar a agafar per trucar a la immobiliaria i assegurar-se que no hi hauria ningú al pis. No contestaven. Quan va arribar a la quarta planta va penjar, es va dirigir a la porta i va posar l'orella contra ella. No es sentia soroll dins del pis i per tant, va obrir la porta.
Va accionar l'interruptor del rebedor i va contemplar, gràcies a la bombeta que penjava d'un fil, que tot estava més o menys com quan va haver deixat el pis. Es va passejar per totes les habitacions i va veure que no havia canviat gairebé res. De fet, només hi havia un canvi: al menjador hi havia una petita taula amb informació de la immobiliària i un petit cartell amb el nom de l'agent que en gestionava la venda. Va sortir a la terrassa i va veure que el cartell que hi havia lligat a la barana, amb nom i el telèfon de la immobiliària i un esgarrifós "EN VENTA" (va desitjar que el que havia escrit el cartell ho hagués fet en castellà i no en català i s'hagués equivocat) estava mal lligat. Un dels filferros que l'aguantaven s'estava descargolant. Va assegurar el cartell contra la barana, va dirigir una darrera mirada trista al carrer, va tancar portes, finestres, persianes i llums, assegurant-se que ho deixava tot com ho havia trobat, i va sortir del pis. Quan baixava amb l'ascensor va pensar que era estrany. Tot i que ell havia marxat per la plaga d'escarabats, ara no n'havia vist cap. Potser els havien exterminat tots, qui sap. Va començar a caminar cap al cotxe. Mirà el rellotge. Quedaven cinc minuts per les sis i va haver de córrer. Quan va arribar al seu vehicle va veure que un guàrdia urbà estava escrivint quelcom en la seva llibreteta de multes. Va obrir el cotxe, l'urbà renegà i li digué que la propera vegada el multaria i, sense fer-hi esment, va marxar cap a casa. Poc abans d'arribar a casa, en una cruïlla, un cotxe es va saltar el semàfor. Ell va frenar i no hi va topar però el cotxe que portava al darrera s'encastà contra el seu.

L'escar(a)bat (4)

Quan es va acabar les dues pomes es va rentar les dents, va guaitar per la finesta per veure quin temps feia i, preveient pluja, va agafar el paraigües. Es va tornar a mirar la cara al mirall. La gasa que portava enganxada amb esparadrap al lloc on s'havia fet el trep feia el fet i aguantava. Probablement el metge no li cusiria. Va tancar la porta amb clau, va obrir la porta de l'ascensor i va prémer el botó per baixar fins el soterrani, on hi havia el garatge de l'edifici. No li agradava gens, aquell soterrani. Era molt humit, fosc i feia pudor a combustible. Va saludar el veí de sota, que acabava d'aparcar. Es va mirar el seu cotxe com feia des de que se l'havia comprat dues setmanes abans. No hi va trobar cap rascada a la pintura. Va sortir amb el cotxe de la seva plaça, maniobrà al passadís, doncs el garatge era molt ample, i va dirigir-se cap a la porta, mentre accionava el comandament amb la mà esquerra i es cordava el cinturó amb la mà dreta. Va accionar el clàxon just abans de sortir, creuà el carrer i es dirigí a la consulta del metge.
En Ramon, el seu metge de tota la vida, vivia a l'altra punta de la ciutat, força a prop de l'empresa on abans havia treballat i a uns deu minuts de la seva antiga casa. Va pensar que quan sortís del metge, passaria per la vella casa a veure si tot estava en ordre. La casa estava buida i els de l'agència que li gestionaven la venda es cuidaven de que la casa es trobés en un estat presentable, però tot i això va decidir anar-hi.
Vint minuts després de sortir del garatge va arribar al carrer del costat de la consulta del Ramon. Sempre hi havia aparcament i aquell dia no va ser l'excepció. En baixar del cotxe es va maleir els ossos: havien convertit aquell carrer en zona blava. Va mirar el rellotge: eren les quatre. No s'havia de pagar fins a les cinc. Segurament amb el Ramon enllestiria ràpidament i abans de les cinc hauria anat a la seva antiga casa i tornat, però va posar diners al parquimetre per a poder aparcar fins a les sis.
No li va fer falta trucar a l'intèrfon doncs una dona sortia de l'edifici i el va deixar passar. Va pujar per les escales, total, només era un pis. Va trucar al timbre sota d'un cartell on es llegia: Dr. Ramon Salinas, medicina general. Va riure en pensar que el seu amic Ramon, el Ramonet que sempre feien fora de classe per replicar als professors i que sempre es ficava en problemes, ara era un metge respectable. Llavors va pensar que ell també havia canviat força. La secretaria del Ramon li va obrir la porta, ell la va saludar i es va fregar les sabates en l'estoreta abans d'entrar. Mentre tancava la porta va veure aquell escarabat que havia xafat hores abans. En Ramon va sortir per una porta lateral, el va saludar i el va fer passar a la consulta.