En Ramon el va fer passar a una habitació força gran. Va pensar que abans de que el Ramon hi establís la seva consulta, aquell pis havia estat un habitatge i segurament l'habitació on el seu amic passava consulta havia estat el menjador. En Ramon li va preguntar com es trobava gairebé al mateix temps que ell li va preguntar què era aquella habitació abans de fer-hi la consulta. De manera mecànica, en Ramon li va dir que havia estat l'habitació de matrimoni i va repetir la pregunta. Va contestar dient que no s'acabava de trobar gaire bé, però que estava millor que al matí. Li va explicar tota la seqüència dels fets. Mentre ho feia, però, no parava gaire esment a les seves pròpies paraules, doncs estava intentant imaginar com havia estat moblada aquella habitació. Això, ràpidament s'en va adonar, era impossible, i es va concentrar en pensar com moblaria ell aquella habitació. Una frase del seu amic el va fer reaccionar. El metge, en Ramon, el Ramonet, pensava que s'havien de fer algunes proves per descartar possibles malalties. Es va alarmar i va preguntar què era. En Ramon el tranquil·litzà dient que segurament tot era normal i que el que li havia passat al matí era senzillament producte d'una baixada de tensió però, per si les mosques, havia decidit fer-li una analítica completa per descartar possibles complicacions. De bon grat s'hauria quedat a fer petar la xerrada amb el Ramonet, però la propera pacient ja havia entrat a la consulta mentres ell s'acomiadava. Quan sortia del pis va demanar a la secretaria hora per a fer-se les anàlisis. El dia següent havia de tornar a les vuit del matí, en dejú, i dirigir-se a la cambra del final del passadís. La del costat on el Ramon l'havia visitat, vaja. Va tancar la porta del pis i llavors va veure que a la placa de sota el timbre, a més a més de "Dr. Ramon Salinas, medicina general" hi havia dos noms més i el logotip d'un laboratori d'anàlisis.
Quan va haver sortit al carrer va donar una llambregada al rellotge. Eren gairebé les cinc. Tenia una hora de coll per a anar a la seva antiga casa i tornar abans que li caduqués el permís d'aparcament a la zona blava. En cinc minuts obria la porta del carrer del vell edifici. Esperant l'ascensor li van venir molts records de quan va arribar per primera vegada a l'edifici. Tot just s'acabava de comprar la casa, cosa que va fer gairebé el mateix dia que va signar el contracte indefinit a la feina. Va recordar que havia d'avisar el cap que el dia següent arribaria tard. Va parlar amb ell, li va dir que s'havia de fer unes anàlisis, el cap li va dir que no patís i van quedar que sobre les nou, més o menys, ell ja seria a la feina. El cap es va acomiadar amb un "millora't". Va desar el mòbil i just quan anava a entrar a l'ascensor el va tornar a agafar per trucar a la immobiliaria i assegurar-se que no hi hauria ningú al pis. No contestaven. Quan va arribar a la quarta planta va penjar, es va dirigir a la porta i va posar l'orella contra ella. No es sentia soroll dins del pis i per tant, va obrir la porta.
Va accionar l'interruptor del rebedor i va contemplar, gràcies a la bombeta que penjava d'un fil, que tot estava més o menys com quan va haver deixat el pis. Es va passejar per totes les habitacions i va veure que no havia canviat gairebé res. De fet, només hi havia un canvi: al menjador hi havia una petita taula amb informació de la immobiliària i un petit cartell amb el nom de l'agent que en gestionava la venda. Va sortir a la terrassa i va veure que el cartell que hi havia lligat a la barana, amb nom i el telèfon de la immobiliària i un esgarrifós "EN VENTA" (va desitjar que el que havia escrit el cartell ho hagués fet en castellà i no en català i s'hagués equivocat) estava mal lligat. Un dels filferros que l'aguantaven s'estava descargolant. Va assegurar el cartell contra la barana, va dirigir una darrera mirada trista al carrer, va tancar portes, finestres, persianes i llums, assegurant-se que ho deixava tot com ho havia trobat, i va sortir del pis. Quan baixava amb l'ascensor va pensar que era estrany. Tot i que ell havia marxat per la plaga d'escarabats, ara no n'havia vist cap. Potser els havien exterminat tots, qui sap. Va començar a caminar cap al cotxe. Mirà el rellotge. Quedaven cinc minuts per les sis i va haver de córrer. Quan va arribar al seu vehicle va veure que un guàrdia urbà estava escrivint quelcom en la seva llibreteta de multes. Va obrir el cotxe, l'urbà renegà i li digué que la propera vegada el multaria i, sense fer-hi esment, va marxar cap a casa. Poc abans d'arribar a casa, en una cruïlla, un cotxe es va saltar el semàfor. Ell va frenar i no hi va topar però el cotxe que portava al darrera s'encastà contra el seu.